PROJECTE VILA TALKS. Primera sessió amb David Atzet

L’AMPA de l’IES Vila de Gràcia vol convocar-vos a la primera sessió del Vila Talks, un cicle de converses en matèria educativa. Aquest projecte neix amb la intenció de ser un espai de trobada plural per poder debatre tots aquells aspectes relacionats amb l’educació que ens interessen. Espai de trobada plural perquè pretén aglutinar a professors i famílies, perquè pretén fer aproximacions diverses del que sembla que ha de ser un canvi de model educatiu que revertirà en els adolescents d’avui; perquè només aspira a poder plantejar conjuntament aquelles inquietuds i per refermar la idea de comunitat educativa.

• Dia: dimecres 24 de maig
• Hora: 18.00h.
• Lloc: Biblioteca IES Vila de Gràcia – Riera de Sant Miquel 58 – Barcelona

El ponent serà David Atzet, enginyer i humanista, que treballa com a professor i pedagog. Actualment és director de l’INS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada, un dels centres impulsors d’Escola Nova XXI. Ha col·laborat en diverses publicacions “Construcció de recorreguts personals d’aprenentatge” i forma part de diversos projectes educatius com “Redissenyem les reunions amb les famílies” de la Fundació Jaume Bofill.

Per a poder preveure l’espai que necessitem us demanem que confirmeu la vostra assistència a través d’aquest enllaç: https://goo.gl/forms/Yg9XHvVrp2a3EP3u2

Us animem a assistir i a participar en aquesta trobada.

Ja pots veure tots els vídeos i llegir les intervencions del Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana

El passat 25 de març, 250 mestres, professors, mares, pares i estudiants es van trobar a un institut públic de Barcelona per debatre sobre educació. Van posar el focus en l’escola pública i, en contra l’agenda oficial, van poder tractar tots aquells temes pedagògics, polítics, laborals i socials que realment preocupen a les aules, els claustres i el carrer. Era una resposta a Ara és demà, el debat oficialista sobre educació organitzat pel Consell Escolar de Catalunya, i el resultat va ser, segons la premsa, un trobada, efectivament, extraordinària, un veritable exemple de democràcia participativa. Si no vau poder assistir, no us preocupeu! Ja estan publicats tots els vídeos i tots els textos de les intervencions del debat extraordinari!

Educació pública? És clar! Però quina?

El BLOC 1/// L’escola pública com a eina de transformació social el vam dedicar a repensar l’educació pública. Ja ens va bé l’actual enfoc oficial que parla de desenvolupar talents, èxits i fracassos i mercat de treball? O volem recuperar l’origen i el sentit emancipador i socialment transformador de l’educació i l’escola públiques? Com ho podem fer? Doncs repensant continguts i metodologies, desplegant polítiques públiques proactives i, sobretot, mirant al nostre voltant, a la situació social dels nostres infants i adolescents. Voleu saber més? Mireu els vídeos i descarregueu-vos les intervencions del bloc 1.

Mestres i professors, la feina més agraïda i desagraïda del món

Al BLOC 2 /// Docents i altres treballadores, el principal tresor de l’escola pública vàrem parlar els docents i vàrem parlar sobre els docents. El principal recurs de l’educació no són les instal·lacions, ni les ràtios, ni la formació, sinó les persones. Unes persones que fan de pedagogs, instructors, psicòlegs, treballadors socials, mediadors… tot alhora! Coneixem prou la feina dels docents? En quines condicions treballen? Vols saber més? Tots els vídeos i intervencions del bloc 2.

Copagaments a l’escola pública? EduCaixa o Samsung us subvencionen activitats o material?

És la mercantilització de l’educació i la privatització del servei educatiu públic! No ho sabies? No creus que sigui taaaaant preocupant? Doncs informa’t! Mira els vídeos del BLOC 3 /// Privatització i mercantilització: l’educació i les escoles com a béns de mercat i descobriràs el paper de l’OCDE, de les proves de competències bàsiques, la “mala” planificació anual del mapa escolar o per què aquest any el Departament d’Ensenyament tampoc us donarà recursos nous per atendre els alumnes amb necessitats especials. Tot el material del bloc 3.

Les famílies són molt pesades? Els claustres no escolten prou a les famílies? Qui decideix què a l’escola?

Doncs sí, també vam parlar de comunitat i de funcionament democràtic. De com és de fàcil omplir-se la boca de democràcia i com costa aplicar-la en la governança d’una escola, sobretot des que la LEC i la LOMCE van aparèixer a l’escena. L’escola no hauria d’ensenyar democràcia? Als alumnes, als mestres, a les famílies? Doncs analitzem-ho! Al BLOC 4 /// Comunitat educativa: participació i democràcia vam agafar el brau per les banyes i vam mirar d’entendre perquè la democràcia no comença a les escoles. Ja podeu veure els vídeos i les intervencions d’aquest bloc 4.

Caos a les Aules d’Antoni Dalmases

CAOS A LES AULES

Angle editorial, 2012

Antoni Dalmases va escriure Caos a les aules el 2012 quan acumulava més de 36 anys dedicats a la docència com a professor d’ESO i de Batxillerat.  Nascut a Sabadell i llicenciat en Filologia Hispànica, Dalmases continua exercint de professor al seu institut i diu que la seva feina és “intentar contagiar als nois i noies el meu apassionat, iconoclasta i fins ara incansable amor a la literatura i la llengua del meu país, peti qui peti.”

Dalmases també és escriptor, ha publicat novel·les i contes, ha guanyat diversos premis i una de les seves obres, Jo, el desconegut, ha estat portada a la televisió.

El subtítol del seu llibre diu: Com s’està desmantellant l’ensenyament públic.

És molt probable que en llegir aquest subtítol penseu immediatment en les dràstiques retallades pressupostàries que tan mal estan fent a l’escola pública (i a la sanitat, i a la cultura, i els drets socials, i la recerca,…). Aquestes retallades, fruit de la profunda crisi econòmica generada pel sistema financer, el sistema polític, l’especulació i la cobdícia, és clar i ben evident que estan afectant l’ensenyament públic. Però la malatia que pateix l’ensenyament, segons l’autor, és anterior i més greu encara.

Aquí rau l’originalitat del llibre, el seu vessant polèmic i la seva capacitat per provocar una reflexió entre tots els membres de la comunitat educativa –perquè tots hi estem implicats i tots surtim reflectits al llibre— sobre les deficiències que pateix el nostre model d’ensenyament públic.

Els mals que denuncia aquest llibre no es resolen només amb una millor aportació econòmica (imprescindible en qualsevol cas) sinó que requereixen sobretot una profunda reforma de la política educativa i canvis en les actituds si mai volem tenir un ensenyament públic de qualitat.

El mateix, si fa no fa, del que ens passa amb el país.

Malgrat les discrepàncies que es puguin tenir amb determinades opinions de l’autor, us recomanem aquesta lectura i pensem que pot contribuir a generar un diàleg i una reflexió sobre què cal fer per evitar que se’ns enfonsi definitivament el vaixell. Un diàleg ampli i profund que obri camí a un nou enfocament de l’ensenyament públic com a eix central del futur del país.

Mentre reclamem aquesta reacció de la societat, no oblidem que hi ha altres iniciatives que es poden prendre ja, a cada centre, a cada classe, com es desprèn també de la lectura d’aquest llibre.