El señor de los libros

Li diuen “el señor de los libros” i és escombriaire. Fa 20 anys que apropa l’educació als nens més pobres de Bogotà i de tot Colòmbia. Recull els llibres que es llencen en barris rics i els porta a casa seva. Aquí s’ha construït una biblioteca a la qual van nens sense recursos a acabar els seus deures. La seva dona els arregla i el seu fill els ordena. Manuel ja ha recollit més de 20.000 llibres i explica orgullós que, gràcies a aquesta iniciativa, molts nens del barri han anat a la universitat. El seu somni és molt ambiciós: que la ignorància s’acabi, i el dia que s’acabi la ignorància segurament hi haurà pau al món.

14 maneres d’orientar-te pel món

Quan som petits ens ensenyen poc a fer-nos preguntes.

En funció d’allà on partim, d’on ens trobem, de com actuem o de qui ens acompanya anem cap a un lloc o un altre, fem una cosa o la següent

https://www.catorze.cat/noticia/11921/14/maneres/orientar-te/mon

“Estem formant persones per a un futur incert”. Entrevista a Xavier Chavarría, inspector en cap d’Educació a Barcelona

Xavier Chavarría, inspector en cap d’Educació a Barcelona, és coordinador del llibre ‘Què és innovar en educació al segle XXI?’

Els docents han fet possible la normalització lingüística, la incorporació a l’escola de les noves tecnologies, la cohesió social amb l’arribada d’immigrants, el manteniment de l’educació en majúscules més enllà de la mera instrucció malgrat els gèlids vents que bufen de desconcert

Les famílies són una part molt rellevant per compartir les noves perspectives. És a dir, informació, implicació, participació, escoltar… En definitiva, construir col·lectivament. Per això és tan important l’èmfasi en els beneficis individuals de l’educació com en els col·lectius. Tots hem de ser conscients que s’estan formant les persones per a un futur incert i el teixit social per a un marc de convivència que ho suporti.

Llegiu l’article complert a: https://www.ara.cat/societat/XAVIERCHAVARRIA-formant-persones-futur-incert_0_2031396861.html

A l’adolescència, les noies deixen de fer esport i posen en risc la salut física i mental

Ahir es va presentar un estudi de l’Hospital Sant Joan de Déu que n’analitza les causes i proposa mesures per evitar les conseqüències en el futur.

Fer esport durant la infància és imprescindible per tenir uns hàbits de vida saludables, però quan arriba l’adolescència molts joves deixen de fer-ne i la majoria són noies.

En el pas de la Primària a la Secundària, moment que coincideix amb l’etapa adolescent, l‘abandonament de la pràctica esportiva és generalitzat però entre les noies és més del doble que entre els nois.

A la Primària el 63% de les nenes de 10 anys practiquen esport, quan acaben la Secundària, als 18 anys, són gairebé la meitat, el 35%.

“Dels 12 als 18 anys en el cas de les nenes, s’aconsegueix la major massa mineral òssia, és quan fem els ossos més forts. Si deixem de fer activitat física en aquesta època, quan arribem a edats més grans els nostres ossos seran més dèbils.”

http://www.ccma.cat/324/a-ladolescencia-les-noies-deixen-de-fer-esport-posant-en-risc-la-salut-fisica-i-mental/noticia/2857955/#

El 80% de les nenes i adolescents no realitzen l’activitat física recomanada per l’OMS

https://www.sjdhospitalbarcelona.org/ca/80-les-nenes-i-adolescents-no-realitzen-lactivitat-fisica-recomanada-loms

 

Comunicat de premsa de la FAPAC sobre places a la pública

La FaPaC reclama que no es vulneri el dret que tenen les famílies del districte de Gràcia a obtenir una plaça escolar pública prop del seu domicili

• La FaPaC fa una crida a totes les famílies que no han obtingut cap plaça pública a negar-se a escollir un escola concertada perquè l’administració ha de prendre totes les mesures necessàries perquè els infants tinguin una plaça 100% gratuïta i no religiosa.
• Sol·licitem la creació dels bolets necessaris que permeti a totes les famílies tenir una plaça pública prop del seu domicili que respecti la ràtio màxima establerta per llei.
• La federació exigeix al Consorci d’Educació de Barcelona que de forma urgent informi a les famílies de la plaça assignada que en qualsevol cas ha de respectar el criteri de proximitat i la ràtio màxima de 25 alumnes per aula.

Aquí teniu el comunicat en pdf: 180524_Comunicat-oferta-publica-Gracia

Als 11 anys els mestres em deien que jo no valia per a res

Un nen té dret a les segones, a les terceres i a les mil oportunitats? L’institut impulsa els bons alumnes i expulsa els dolents? Són casos puntuals o són molts els nois i noies que viuen a l’ombra, despenjats i desemparats? Per quins motius es reboten contra el sistema escolar? Un mestre pot dir “amb tu ja no hi ha res a fer”? Per què en comptes de castigar, etiquetar i emprenyar-nos amb aquests nois i noies no ens esforcem a buscar la manera d’ajudar-los? Qui es fa càrrec dels qui, tenint tota una vida al davant, se la miren amb l’autoestima sota terra?

http://www.catorze.cat/noticia/9927/11/anys/mestres/em/deien/jo/no/valia/res

L’escola de pares a l’Ara Criatures

Treballant per l’èxit educatiu dels fills

Els estudis fets sobre la qüestió demostren que la implicació de les famílies en la vida escolar és cabdal per a l’èxit o el fracàs escolar dels fills i per a la qualitat educativa en general. Les AMPA són una peça clau a l’escola

https://criatures.ara.cat/escola/paper-ampes-afes-escola-exit-educatiu-fills_0_1912608721.html.

Un article molt interessant i molt engrescador. I sortim nosaltres 😉

El Consell Escolar dóna llum verda al decret sobre l’escola inclusiva

El Consell Escolar defensa davant Ensenyament que l’èxit del decret que ha de regular el model d’escola inclusiva dependrà de la formació específica dels professors i dels recursos destinats.

http://diarieducacio.cat/consell-escolar-dona-llum-verda-decret-sobre-lescola-inclusiva/

Sense les famílies i la comunitat no es pot fer una bona escola

Volem compartir amb vosaltres un article sobre l’escola, la participació de les famíliesi molt més

http://diarieducacio.cat/jordi-collet-families-comunitat-no-pot-bona-escola/

Entrevista al sociòleg Jordi Collet, que amb Antoni Tort publica el llibre ‘Famílies, escola i comunitat’: “Les famílies no s’han de posar en el disseny metodològic de l’escola, però sí que l’han de conèixer”.

Més participació i menys prejudicis. Les famílies són part de la solució: sense elles i sense la comunitat no hi pot haver una bona escola

Famílies visibles, les invisibles i les hipervisibles