Imatge

Caos a les Aules d’Antoni Dalmases

Caos a les aules

CAOS A LES AULES

Angle editorial, 2012

Antoni Dalmases va escriure Caos a les aules el 2012 quan acumulava més de 36 anys dedicats a la docència com a professor d’ESO i de Batxillerat.  Nascut a Sabadell i llicenciat en Filologia Hispànica, Dalmases continua exercint de professor al seu institut i diu que la seva feina és “intentar contagiar als nois i noies el meu apassionat, iconoclasta i fins ara incansable amor a la literatura i la llengua del meu país, peti qui peti.”

Dalmases també és escriptor, ha publicat novel·les i contes, ha guanyat diversos premis i una de les seves obres, Jo, el desconegut, ha estat portada a la televisió.

El subtítol del seu llibre diu: Com s’està desmantellant l’ensenyament públic.

És molt probable que en llegir aquest subtítol penseu immediatment en les dràstiques retallades pressupostàries que tan mal estan fent a l’escola pública (i a la sanitat, i a la cultura, i els drets socials, i la recerca,…). Aquestes retallades, fruit de la profunda crisi econòmica generada pel sistema financer, el sistema polític, l’especulació i la cobdícia, és clar i ben evident que estan afectant l’ensenyament públic. Però la malatia que pateix l’ensenyament, segons l’autor, és anterior i més greu encara.

Aquí rau l’originalitat del llibre, el seu vessant polèmic i la seva capacitat per provocar una reflexió entre tots els membres de la comunitat educativa –perquè tots hi estem implicats i tots surtim reflectits al llibre— sobre les deficiències que pateix el nostre model d’ensenyament públic.

Els mals que denuncia aquest llibre no es resolen només amb una millor aportació econòmica (imprescindible en qualsevol cas) sinó que requereixen sobretot una profunda reforma de la política educativa i canvis en les actituds si mai volem tenir un ensenyament públic de qualitat.

El mateix, si fa no fa, del que ens passa amb el país.

Malgrat les discrepàncies que es puguin tenir amb determinades opinions de l’autor, us recomanem aquesta lectura i pensem que pot contribuir a generar un diàleg i una reflexió sobre què cal fer per evitar que se’ns enfonsi definitivament el vaixell. Un diàleg ampli i profund que obri camí a un nou enfocament de l’ensenyament públic com a eix central del futur del país.

Mentre reclamem aquesta reacció de la societat, no oblidem que hi ha altres iniciatives que es poden prendre ja, a cada centre, a cada classe, com es desprèn també de la lectura d’aquest llibre.